Imatge del perfil de potencialitats de Marketyou

Marketyou introdueix noves estratègies que han incorporat les àrees de recursos humans de diferents empreses, com són les proves per mesurar les potencialitats dels candidats a una oferta de feina, per tal d’esdevenir un portal nou i diferent. Per tal de registrar-te a la web cal fer un test de potencialitats que t’informa sobre la teva posició al mercat.

A Marketyou també valoren l’experiència laboral, l’acadèmica i el nivell d’idiomes i t’informa de quins aspectes hauries de desenvolupar per millorar la teva posició al mercat tenint en compte el teu àmbit laboral i les activitats desenvolupades per perfils semblants als teus i/o usuaris de la teva edat. Et permet compartir a les xarxes socials totes les dades sigui conjuntament o per separat.

Per afavorir que el major nombre d’usuaris s’inscriguin a la seva web, que en cap moment informe sobre què fa amb les dades personals introduïdes, Marketyou fa publicitat de les empreses amb les què està connectat (La Caixa o Iberdrola, entre altres) i genera un informe personal sobre les teves capacitats. Tot és ràpid, barat i informatitzat.

Aquí tens els enllaços per si vols saber més sobre Marketyou o inscriure’t a la web.

Interior del fulletó

La figura de becari estava pendent de regular legalment des de feia molt temps. Les condicions laborals de les persones amb beques, sovint categoritzades d’estudiants, estaven a l’aire i depenien de la bona fe de les empreses i les universitats que convocaven les beques. Amb el pas del temps, l’augment i varietat de beques van portar a sindicats, agents socials i al govern espanyol a firmar un Reial Decret que establís determinades condicions favorables als becaris. Amb el Reial Decret 1493/2011 els becaris poden cotitzar fins a dos anys amb dret a assistència sanitària i a la pensió per jubilació.

Amb aquests dos drets laborals es posa de manifest la situació del becari: ni estudiant ni treballador, estudiant i treballador alhora. La cotització dels becaris està provocant despeses inesperades a empreses i universitats, que enmig d’un curs acadèmic pel què ja tenien becats a estudiants amb un sou establert, han hagut d’augmentar la partida destinada als becaris per tal de poder pagar la seva seguretat social.

Tanmateix, els becaris surten a compte: amb dos becaris pots fer la feina d’un treballador, la despesa per seguretat social és menor i, independentment del temps que els becaris passin a l’empresa, no hi ha cap obligació de contractar-los. A més a més, cadascun dels estudis cursats pels becaris possibilita que facin dos anys de pràctiques en empreses, és a dir, que un estudiant amb una llicenciatura i un màster pot estar fins un total de quatre anys treballant com a becari.

Amb la publicació d’aquest fulletó, CCOO comença una cursa sindical que anirà guanyant rellevància: la captació de treballadors joves que no són la figura laboral típica, però que, tot i això, són milers de persones.

El Premi Jove de la UCM i el Santander existeix des del 1998, quan la UCM va començar a premiar aquells projectes elaborats per joves d’entre divuit i 35 anys que demostraven un treball basat en l’esforç i l’excel·lència. A partir del 2011, el Banc Santander es va incorporar al projecte i, des d’aleshores, es calcula que s’han presentat al voltant de 400 projectes.

Al Premi Jove s’hi poden presentar joves d’edats compreses entre els divuit i els 35 anys residents a Espanya, tinguin o no la nacionalitat espanyola. La data límit per presentar projectes és el 31 de gener en totes les categories, excepte en el cas d’Arts Plàstiques que permet presentar els projectes entre el 30 de gener i el tres de febrer.

El jurat del Premi Jove estarà format per personalitats rellevants dels diferents camps del coneixement considerats categories en aquest concurs. La UCM no ha citat encara els noms del jurat.

Bases i formularis d’inscripció

La UB compta amb 2.500 professors associats que es fan càrrec del 50% de la docència. En principi, un professor associat és una persona inserida en el món laboral, amb experiència i un recorregut que el singularitza i li dóna una vàlua acadèmica. Ara bé, la majoria dels professors associats no responen a aquest perfil, sinó que són estudiants que estan acabant el doctorat o, fins i tot, ja doctorats  que busquen una manera d’accedir a la carrera docent universitària.

Les condicions laborals d’aquests doctorands o doctors disten bastant de la simple i pràctica realitat que presenta Viladevall a la notícia. El nombre d’hores reals que s’han d’invertir per fer una classe de tres hores no són tres hores: caldrà preparar la classe, caldrà avaluar als alumnes, caldrà fer reunions de departament per adaptar els continguts a Bolonya… Caldran moltes coses que dificultaran als professors associats tenir altres feines. Si, a més a més, es té en compte el perfil d’aquests associats, joves que tampoc trobaran feines ben remunerades, es pot comprendre que tenir dues feines i fer front a la declaració de la renda en base a aquestes dues acaba resultant asfixiant.

Mentre Viladevall es reconforta explicant que la UB és la universitat pública catalana que millor ús ha fet dels seus recursos, una generació de joves professors associats formada amb diners públics veu cada vegada més difícil accedir a la carrera acadèmica que permetria a la societat aprofitar aquesta formació i coneixement en què ha invertit durant anys.

Logo del CEUCAT

Debatre temes d’interès universitari, representar als estudiants catalans, preparar la feina de reunions amb altres òrgans universitaris i fomentar la participació. Aquests són els principals objectius del CEUCAT, un consell de l’estudiantat autonòmic que té ens homòlegs a la resta d’Espanya. Fa aproximadament un mes va tenir lloc la darrera reunió d’aquest òrgan i, des d’aleshores, diferents associacions estudiantils i representats universitaris estan destinant esforços a promoure’l per tal que esdevingui un espai d’intercanvi estudiantil interuniversitari.

L’avís de construcció que encapçala la nova pàgina web del CEUCAT (“Estem construint la pàgina del CEUCAT, i anirem afegint seccions i informació a mida que estigui enllestida“) no fa justícia a la web, que conté molt més contingut útil i ben organitzat que moltes altres planes institucionals dedicades a informar i orientar als estudiants sobre debats, tràmits i ajuts universitaris.

Fotografia d'arxiu de la UPF

BGSE és una escola internacional de negocis que va endegar l’any 2006 el conseller Mas-Colell. Des de que forma part del Govern ha passat de ser el president a ser fundador de l’escola de negocis. El canvi de càrrec no ha impedit que Mas-Colell segueixi procurant per la BGSE, com posa en evidència el contrast entre el percentatge de pressupost retallat a les universitats públiques (entre el deu i el vint per cent) i el retallat a la BGSE (un cinc per cent).

Un any d’estudis a la BGSE costa 12.000 euros i les classes es donen íntegrament en anglès. Des de la fundació de la BGSE aquesta ha ingressat un total de 358.000 euros de la Generalitat de Catalunya. En època del tripartit les subvencions van oscil·lar entre els 100.000 i els 90.000 euros i, des de l’entrada de CiU a la Generalitat, la BGSE ha patit una retallada del cinc per cent en els seus ingressos.

Més informació a:

Mas-Colell s’autosubvenciona – El Triangle

Vad är kajakpaddling på svenska? E canoa in italiano? Do you want an adventure in english?  Suec, italià, anglès, alemany, àrab, francès, japonès, persa, polonès i xines són una part de les llengües que pots aprendre a l’EIM i, si et matricules entre els 500 primers, guanyaràs un pack La vida es bella. Momentos para dos. Són cursos de 55 o 110 hores i a partir del dia 18 de gener comencen les proves de nivell.

A banda dels cursos de llengües majoritàries, l’EIM també ofereix cursos de llengües menys parlades com l’hebreu, el noruec, el finès i moltes altres. Són cursos d’introducció de 40 hores i si et matricules entre el 23 i el 27 de gener fan un descompte de 70 euros.

Si vols més informació:

Preus, matrícules

Franges horàries i grups disponibles

S’ha activat al recercador del CRAI el Primo Central, un nou recurs electrònic que reuneix en un sol índex centenars de milions de registres inclosos en altres recursos electrònic acadèmics i científics de diferents àmbits.  Els registres inclouen articles de revistes, llibres electrònics, documents legals i s’indexen a partir de la informació que donen editors i bases de dades. Primo Central és un recurs creat per Ex-Libris que pot adapartar-se a diferents nivells (més o menys locals) i ha estat pensat, inicialment, per bibliotecaris que treballen amb documents digitals.

Primo Central és un recurs electrònic dissenyat per adaptar-se a cada biblioteca i centrar-se en les seves singularitats i en les formes d’accés a la informació que fan servir la seva xarxa d’usuaris. El nou recurs de documents electrònics compta amb índex locals, remots i amb un metacercador que busca recursos amb llicència.

A partir d’una cerca combinada, Primo Central ofereix una sola llista basada en la rellevància dels documents i permet buscar de forma local i global l’oferta de la biblioteca. A més a més, permet aprofitar molt més les xarxes i el material amb accés compartit gràcies al seu metacercador.

Podeu accedir al recurs Primo Central des del Web del CRAI > ReCercador > Buscar recurs electrònic > Primo Central i també des del Web del CRAI > Catàleg > Primo Central.

Les pràctiques es podran desenvolupar a qualsevolde les empreses que formen part de la CEPYME i el període de la primera convocatòria està obert fins al 28 de febrer. El programa de pràctiques consta de dues convocatòries de 2.500 places cadascuna, una pel curs 2011/2012 i una altra pel curs 2012/2013.

La convocatòria pel curs 2011/2012 oferta 2.500 places per treballar un mínim de tres mesos i un màxim de sis a qualsevol de les empreses del CEPYME. L’horari de les pràctiques és de jornada completa i no es poden fraccionar al llarg de l’any. El pagament de les pràctiques s’efectua cada mes (600 euros bruts/mes) i pot ser complementat amb qualsevol ajuda que l’empresari vulgui oferir al becari.

Bases convocatòria

Per inscriure’s

Fotografia d'arxiu de la web de precarios.org. Manifestació al País Basc. Moncadista.

La retallada de 600 milions d’euros aplicada als pressupostos de l’àrea d’investigació està afectant des de fa mesos a les comunitats autònomes. Fa uns mesos li va tocar al País Valencià: un centenar de treballadors, entre ells sis becaris doctorands, van ser acomiadats del Centro Príncipe Felipe. Ara són uns quants becaris de Castella-La Manxa que sense ser avisats ni per la seva CCAA ni per la Unió Europea, les dues institucions que finançaven les seves beques, s’han quedat sense carrera acadèmica i laboral de cop i volta.

Les explicacions que els hi ha donat la Conselleria d’Educació de Castella-La Manxa als doctorands són confuses i relacionen la seva situació amb el context de crisi i retallades. Fins fa pocs dies, quan el doctorands trucaven interessant-se per l’estat de les seves beques, que enguany s’havien de convertir en contractes laborals arran d’una promesa de la mateixa Conselleria, se’ls hi deia que s’estaven tramitant. Tanmateix, ahir van ser informats sobre la desaparició de les seves ajudes. Fins aleshores no havien tingut cap noticia ni avís que els permetés imaginar-se en quina situació es trobarien les seves investigacions en començar la setmana.

Els retards en els ingressos de les beques, tant de la Conselleria d’Educació de Castella-La Manxa com d’altres conselleries d’altres comunitats autònomes, fa mesos es produeixen. De fet, la situació laboral i econòmica dels doctorands s’ha caracteritzat sempre per ser precària: ni contractes laborals durant la investigació ni ingressos puntuals ni lloc de treball assegurat. Aquestes condicions van portar als becaris d’arreu de l’Estat (es calcula que actualment són un total de 23.000) es posessin en contacte i creessin Precarios, l’associació de joves becaris doctorands.

Més informació a:

Joves investigadors perden les seves ajudes a meitat de la tesi – El País

Centro Príncipe Felipe acomiada a la meitat de la plantilla i redueix el sou en un 12% – El País